ELS GÈNERES PERIODÍSTICS

Els gèneres textuals relacionats amb el periodisme es classifiquen segons la funció que desenvolupen, que por ésser informativa o interpretativa (o valorativa). Així, doncs, tenim:
Els gèneres informatius : s’informa de manera objectiva. Exemples: la notícia i l’entrevista. (La crònica i el reportatge són gèneres mixtos (o híbrids ); és a dir, combinen la informació amb valoracions o interpretacions de l’autor del text.) .
Els gèneres interpretatius o d’opinió : se’n fa una valoració dels fets. Exemples: l’article d’opinió, l’editorial, la carta al director...


Els gèneres informatius
La notícia


La notícia és un text narratiu que informa d’un fet o d’un esdeveniment de l’actualitat de forma objectiva.
• Contingut de la notícia
  La notícia s’estructura a l’entorn de sis preguntes bàsiques (les 6w):
  qui? (la protagonitza), què? (ha passat), quan ? (s’ha produït), on? (ha succeït), per què? (ha passat), com? (s’ha esdevingut). Amb tot, però, no sempre es té prou informació per respondre totes aquestes qüestions.
  Aquesta és una estructura fixa, de piràmide invertida; és a dir, la informació es disposa de més a menys importància.

• Estructura de la notícia
  La notícia presenta tres parts: el titular , l’ entrada (o lead ) i el cos .
  .El titular : exposa de forma clara el contingut de la notícia.
  Pot anar acompanyat de/d’:
  .avanttítol : situa el lector en el context necessari per entendre la notícia. No hi figura sempre.
  .títol : presenta la informació fonamental.
  .subtítol : completa o aclareix la informació que conté el títol. No hi figura sempre.
• L’ entrada és el primer paràgraf, escrit en negreta o amb un cos de lletra més gran, que facilita les dades bàsiques de la notícia, ampliades al cos. Conté el qui i el què , però també hi poden figurar la resta de preguntes.
• El cos de la notícia sol presentar la resta de preguntes i desenvolupa els fets complementaris en diversos paràgrafs. Cada paràgraf conté una informació diferent. Si la notícia és molt llarga, sol contenir titolets (en negreta) amb l’objectiu de facilitar-ne la lectura i la comprensió.

• Aspectes lingüístics de la notícia
  
  
• Funció del llenguatge predominant: referencial (o informativa).
• .Ús denotatiu del lèxic.
• .Sintaxi predominant: oracions coordinades i subordinades substantives i adjectives (ordre sintàctic: subjecte+verb+complement).
• .Ús del mode indicatiu (3a persona).
• .Modalitat oracional: enunciativa.
• .La llengua de redacció: clara, precisa i correcta (varietat estàndard, és a dir, varietat comuna).

El reportatge


• El reportatge és un text expositiu d’extensió variable que explica uns fets que el periodista (un reporter) ha presenciat o ha investigat directament. Respon a dues situacions comunicatives diferents: amplia un fet d’actualitat, o desenvolupa un tema concret que desperta l’interès del lector.
• Estructura del reportatge El reportatge sol presentar:
  .un titular : presenta el tema del reportatge.
  .una entrada (no sempre): la primera part del text, que condensa el tema. L’entrada ha de ser atractiva  perquè té la finalitat d’incitar a la lectura del reportatge.
  .el cos de la informació: conté les dades dels fets narrats (causes, conseqüències, testimonis, declaracions, entrevistes...). També pot incloure diversos titolets, fotografies, gràfics, mapes... El paràgraf final sol resumir-ne la idea central.
  La crònica
  La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns fets ocorreguts en un espai de temps concret. L’autor de la crònica narra els esdeveniments recents dels quals és testimoni i hi afegeix alguns elements d’interpretació i de valoració personals. La crònica sol ser complementària d’altres notícies sobre esdeveniments produïts de forma imprevista (per exemple: segrestos, atemptats, catàstrofes naturals...) o de forma previsible (les seccions fixes dels diaris: cròniques polítiques, esportives, culturals...).
• L’estil de la crònica és més lliure que el de la notícia. El cronista sol incloure-hi les sis preguntes bàsiques, però amb l’ordre que considera adequat, i el suport gràfic de fotografies, de gràfics... per exemplificar i detallar la informació.

• Estructura
  L’estructura de la crònica és semblant a la de la notícia:
  . titular informatiu: pot constar d’avanttítol, de títol i de subtítol, o només de títol.
  . entrada (no sempre): primer paràgraf, sovint escrit en negreta, que presenta les dades bàsiques de la crònica.
  . cos : desenvolupa la informació. També conté elements subjectius de l’autor de la crònica, i, doncs, hi figuren recursos com els adjectius valoratius, les comparacions, les metàfores... Si la crònica és llarga, sol incloure titolets.
  Tipus de cròniques:
• Segons el tema de la crònica, parlem de cròniques polítiques, culturals, esportives, socials... Segons els mitjà de comunicació, parlem de cròniques audiovisuals i de cròniques escrites.

L'entrevista

• L'entrevista és un diàleg extens i a fons que manté el periodista amb un personatge prestigiós o d'actualitat. L'objectiu és aconseguir el màxim d'informació sobre la persona o el tema en què ell està qualificat. Les entrevistes poden ser de dos tipus.
  •  L' entrevista de personalitat : té l'objectiu de revelar el món interior d'una persona rellevant; se centra en els aspectes més representatius del seu tarannà i de la seva obra o activitat professional. Va precedida de dades biogràfiques. Les preguntes poden anar barrejades amb dades i comentaris. No es transcriu el diàleg al peu de la lletra i el text pot reproduir les variants lingüístiques de l'entrevistat.
  •  L' entrevista d'opinió : se centra en les manifestacions i comentaris que una persona qualificada fa sobre una matèria determinada. L'eix de l'entrevista no és tant la personalitat de l'entrevistat com el tema. Va precedida de la presentació de l'entrevistat. El text ha de ser formal i no ha de reflectir les varietats lingüístiques.

ELS GÈNERES D'OPINIÓ

• La funció dels gèneres d'opinió és crear un parer, favorable o desfavorable, sobre un fet recent per tal d'influir positivament en la consciència de la ciutadania. Els comentaristes són testimonis directes d'aquests esdeveniments i els interpreten, els relacionen, en busquen referents i n'emeten judicis. Els periodistes no interpreten un fet informatiu de manera arbitrària; són professionals que segueixen unes normes deontològiques; però darrera d'una opinió hi ha una determinada d'interpretar el món, és a dir, una ideologia. Sempre s'ha de distingir la dada objectiva del comentari personal.

L'editorial

• L'editorial és l'article d'opinió o de fons que, sota l'òptica de la direcció del periòdic, reflecteix les grans orientacions del diari i fa palesa la seva ideologia; mai no va signat. L'estructura de l'editorial és la següent:
  •  La introducció: anuncia el tema, el relaciona i el contrasta amb els fets de l'actualitat.
  •  El desenvolupament: exposa la tesi i els arguments
  •  La cloenda: evidencia la interpretació de l'editorialista. Hi apareixen judicis, opinions i contrastos.
  Entre les diverses classes d'editorials, cal destacar-ne les següents: el didàctic (pretén instruir el lector), l'interpretatiu (presenta conclusions que no són definitives) i l'objectiu (exposa només dades comprovables).

L'article d'opinió

Els articles d'opinió exposen anàlisis, crítiques i valoracions sobre fets i temes actuals d'interès general. Hi ha articles d'opinió de col·laboradors habituals del mitjà de comunicació i altres de col·laboradors més o menys esporàdics, entesos en els fets o situacions que comenten. L'estructura d'un article és molt diversa. S'acostuma a seguir la tipologia textual expositiva o argumentativa. Els raonaments són divulgatius. El títol pot suggerir el to de l'article: humor, informació crítica, etc. Hi ha quatre tipus d'article d'opinió:
•  El comentari : és un article concís que té un espai propi en el diari o revista. El redacta un periodista habitual del mitjà i els temes són molt variats. De vegades el comentari pot aparèixer de manera simultània amb una notícia informativa sobre el mateix tema.
•  La columna : és un article que ocupa una o dues columnes impreses del mitjà informatiu. El columnista treballa habitualment al diari en el qual té reservat un espai una o dues vegades per setmana. Acostuma a ser un personatge de prestigi, que gaudeix de la confiança de la direcció i és afí a la línia editorial i a la seva ideologia. És el gènere periodístic més personal i l'estil pot ser molt variat. La tribuna lliure tracta qualsevol tema i el columnista pot fer-hi les conjectures que trobi oportunes per crear un estat d'opinió.
•  La col·laboració : és l'article d'opinió més extens. La direcció l'encomana a col·laboradors versats en alguna matèria.
•  L' acudit : és l'expressió d'una opinió en què l'especialista mira l'actualitat des d'un punt de vista crític i incisiu.

Les cartes a la direcció

Les cartes a la direcció exposen crítiques, denúncies, comentaris, felicitacions, etc., sobre fets o qüestions d'actualitat. No han de superar les vint línies i han d'anar signades. S'hi respecta el registre lingüístic i, si s'escau, s'hi fan les esmenes ortogràfiques adients.

La crítica

La crítica és una modalitat del gènere d'opinió que consisteix en una ressenya informativa i avaluadora d'una obra. L'encapçala una fitxa, que conté les dades més rellevants tant de l'obra com de l'autor o autora. El tipus de crítica que publiquen els mitjans informatius són: de literatura, arts plàstiques, música, espectacles i temes diversos (moda, gastronomia).